COM MUNTAR UNA
ASSOCIACIÓ CANNÀBICA

Per muntar una associació cannàbica es necessari complir una serie de requisits. Com a advocats especialitzats en cannabis oferim un assessorament integral, des de la gestió inicial de constitució i registre fins a la defensa en possibles procediments penals derivats d’intervencions policials i judicials.

Creació i constitució de l’associació fins assolir el CIF definitiu

>  Confecció de l’acta fundacional de l’associació.
>  Redacció dels estatuts adaptats als objectius específics de cada associació.
>  Sol·licitud d’inscripció al registre d’associacions autonòmic o estatal.
>  Alta en el cens d’empresaris, professionals i retenidors dels membres de la Junta Directiva i de l’associació.
>  Sol·licitud del número d’identificació fiscal de l’associació.
>  Alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques.
>  Sol·licitud de certificacions de la inscripció definitiva de l’associació.
>  Esmena, correcció o modificació de qualsevol dels documents anteriorment citats, ja sigui previ requeriment de l’Administració pública o per voluntat dels socis.

• Tramitació de la llicència d’activitat
• Gestoria especialitzada: tributació i Seguretat Social
• Assessorament de com gestionar el club per tal de no cometre cap delicte
• Protocol d’actuació envers el cultiu i el transport
• Informe pericial de l’enginyer agrònom respecte la previsió del cultiu
• Recursos contra multes per tinença o consum de cannabis a la via pública
• Defensa dins un procediment penal per delicte

REQUISITS PER MUNTAR

UNA ASSOCIACIÓ CANNÀBICA

La fórmula legal per muntar una associació cannàbica troba el seu punt de partida en l’exercici de dos drets fonamentals: el dret d’associació i el dret d’autocultiu per a l’autoconsum.

I això juntament amb la figura jurisprudencial del Tribunal Suprem de “l’autoconsum compartit”, el qual no constitueix delicte, sempre que es compleixin els següents requisits:

1. Els consumidors han de ser prèviament ‘addictes’ per tal d’excloure la reprovable finalitat de divulgació del consum d’aquestes substàncies nocives per a la salut (STS de 27 de gener de 1995).

2. El consum ha de produir-se en un lloc tancat o, almenys, ocult a la contemplació de tercers aliens, per tal d’evitar, amb aquest exemple, la divulgació d’una pràctica perjudicial (STS de 2 de novembre de 1995)..

3. La quantitat ha de ser “insignificant” (STS de 28 de novembre de 1995) o, si més no, mínima i adequada per al seu consum en una sola sessió o trobada.

4. La comunitat que participi en aquest consum ha d’estar integrada per un nombre reduït de persones que permeti considerar que estem davant un acte íntim, sense transcendència pública (STS de 3 de març de 1995).

5. Les persones consumidores han d’estar concretament , per tal de poder controlar degudament tant el nombre de les mateixes, en relació amb l’anterior requisit, quant les seves condicions personals, a propòsit de l’enunciat en primer lloc (STS de 31 de març de 1998).

6. Ha de tractar-se d’un consum immediat (STS de 3 de febrer de 1999).

Certament es fa molt difícil per les associacions cannàbiques complir tots i cadascun d’aquests requisits, la qual cosa situa als seus socis, però sobretot als membres de la Junta Directiva, en una vulnerabilitat absoluta enfront d’una possible causa penal en contra.

LEI SOBRE EL CONSUMO DE CÀNNABIS
EN UNA ASSOCIACIÓ CANNÀBICA

L’article 368 del Codi Penal castiga amb penes de presó “els actes de cultiu, elaboració o tràfic, o les persones que d’una altra manera promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques”.

Les penes varien si es tracta de substàncies que causen un greu dany a la salut (de 3 a 6 anys de presó) o si no causen un greu dany a la salut (d’1 a 3 anys), com el cas del cànnabis.

Aquest precepte, regula el delicte contra la salut pública, que és un delicte dels anomenats de “perill abstracte”, sent que es comet pel sol fet de posar en risc la salut pública. No cal “vendre” la substància estupefaent per tal que sigui delicte, ni tan sols que arribin a consumir-la tercers. El fet en si de posar en risc la salut constitueix la comissió del delicte. N’hi ha prou, doncs, amb que siguin exposats a la substància de la qual es tracti.

A l’Estat espanyol el consum de drogues no està prohibit, sinó que es castiga penalment la promoció del seu consum i distribució a tercers, i amb sanció administrativa, el consum o la tinença en la via pública (article 25.1 de la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana).

El cultiu per a l’autoconsum no és possible legalitzar-lo, encara que existeixi algun precedent de procediment penal on el Jutge ha retornat la marihuana als socis d’un club cannàbic. Menys en aquestes excepcions, sempre es fa valer la disposició legal que prescriu que un cultiu d’estupefaents sense la deguda llicència administrativa, haurà de ser destruït (Article 8 de la Llei 17/1967, de 8 d’abril, d’estupefaents). Quan la policia intercepta un cultiu de marihuana, més enllà de la destrucció d’aquesta, també pot imposar multes de fins a 30.000 euros, (quan no hi cap la imputació penal del seu responsable).

La fórmula legal de les Associacions cannàbiques troba el seu punt de partida en l’exercici de dos drets fonamentals: el dret d’associació i el dret d’autocultiu per a l’autoconsum. I això juntament amb la figura jurisprudencial del Tribunal Suprem de “l’autoconsum compartit”, el qual no constitueix delicte, sempre que es compleixin una serie de requisits.