+34 93 458 70 92

Boi Ruiz convoca els representants parlamentaris per informar sobre les actuacions que ha dut a terme l’Agència de Salut Pública en relació amb els clubs socials de cànnabis

Actualment, s’estima que hi ha a Catalunya uns 300 clubs i associacions de cànnabis.

En els últims anys a Catalunya han proliferat els anomenats clubs socials de cànnabis, que han desenvolupat diversos models organitzatius per a la gestió de la provisió, la possessió i el consum de cànnabis, basant-se en el criteri del model de consum compartit. Actualment, s’estima que hi ha a Catalunya uns 300 clubs i associacions d’aquest tipus.

El Departament de Salut, sensible a aquesta problemàtica, està treballant en diferents fronts per analitzar i proposar mesures de millora en relació amb la pràctica d’aquests clubs.

En primer lloc, davant de la Comissió de Política de Salut del Parlament de Catalunya, presentant la situació de partida i sol·licitant el suport per treballar en una proposta de regulació de bones pràctiques (23 de maig de 2012).

En segon lloc, es va crear una comissió (liderada per la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i integrada per la Direcció General de la Policia, la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, la Direcció General d’Administració Local (actualment Secretaria) i la Fiscalia Superior de Catalunya.

I, en tercer lloc, va obrir un diàleg organitzat amb el sector, liderat per les dues federacions més representatives, la CATFAC (Federació d’Usuaris de Cànnabis de Catalunya) i la FEDCAC (Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya), participant també en el Fòrum al qual van assistir la majoria d’organitzacions de consumidors.

L’’objectiu del Departament de Salut ha estat i és trobar el màxim consens per regular una dinàmica que en els darrers anys ha proliferat sense cap ordenació.

Des d’una perspectiva de salut pública, la regulació de les bones pràctiques sobre el consum:

  • Permet conèixer millor la realitat del fenomen (nombre de consumidors, de clubs, maneres de consum, pràctiques de risc) per intervenir-hi amb més eficàcia.
  • Permet accedir a la població usuària de drogues per establir mètodes de detecció precoç, prevenció de riscos i reducció de danys.
  • Evita el contacte del consumidor amb el mercat negre i altres drogues il·lícites.
  • Possibilita conèixer la composició, la potència, l’adulteració de la planta i els seus derivats.
  • Involucra els usuaris i generadors de la “cultura del cànnabis” en l’elaboració de propostes factibles de reducció de riscos i de danys.
  • Possibilita l’establiment d’un model restrictiu de clubs (entre altres variables clau):

– Determinant les edats mínimes per associar-s’hi.
– Limitant el nombre màxim de socis.
– Establint potencials limitacions de les quantitats màximes de consum.
– Fixant potencials limitacions de les quantitats màximes de cultiu.
– Definint horaris i condicions de salubritat dels locals.
– Evitant activitats de promoció.
– Intervenint amb pràctiques preventives de reducció de riscos i de danys.

  • La no-regulació pot comportar:
  • L’augment del nombre de clubs i socis.
  • La progressió al model de clubs “comercials”.
  • Dificultats d’incorporació de missatges preventius de reducció de riscos i danys a la població consumidora.
  • El desconeixement sobre la composició, la potència de la planta i dels seus derivats.
  • El desconeixement de les pràctiques de risc dels consumidors.

Fruit del treball d’aquests anys, el Departament vol compartir una proposta que sigui consensuada amb tots els partits polítics de l’arc parlamentari. Amb aquest objectiu, el conseller de Salut convocarà properament una reunió amb els diferents representants per analitzar-la.

Les polítiques sanitàries sobre drogues europees avancen cap a polítiques de salut pública que prioritzen la salut dels consumidors i el treball sobre els riscos seguint un model similar al que es va desenvolupar els anys vuitanta i noranta amb el consum d’heroïna.

Teléfono Emergencias